Poema d'Octubre

Groncen els ocells, surant en el vent, com núvols en el cel,
En torn a un bresol, on plaentment dorm, encara sense son
L'angúnia del present que sense moure's es sent.
I fà por.

Lladren els gossos, ronquits forçosos, que arronsen el plor,
En torn a un bresol, on plaentment dorm, encara sense son
L'angúnia del present que sense moure's es sent.
I fà por.

Miola un gat en la nit que jeu, arrugat, esturrufat i pelat,
rascant la llum del terrat, mullat, del mercat on pertany
l'angúnia del que ha estat i mai més serà.
I fà por.

I fà por.